Diuen: la mar és trista. Quin trepig
fa cada onada, quan s'esberla!
I veig una mar trista, però, al mig,
tu, com una perla.
Diuen: la terra és trista. Quin trepig
fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,
tu, com una rosa.
Marià Manent
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Aquest poema és fantàstic, i m'agrada molt, també expressa sentiments, com la majoria de poemas, aquest és un poema més interessant i bonic que he vist...! <3
Publicar un comentario