domingo, enero 27, 2008

Diuen: la mar és trista

Diuen: la mar és trista. Quin trepig
fa cada onada, quan s'esberla!
I veig una mar trista, però, al mig,
tu, com una perla.

Diuen: la terra és trista. Quin trepig
fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,
tu, com una rosa.

Marià Manent

Cançó de bressol

Dorm petit a dalt dels núvols
hi ha cavalls de cotó fluix,
veuràs tot serà tan tendre
com els teus ulls de vellut.

Aprofita aquest viatge,
que de nit tot és de neu.
Demà l’alba encendrà el dia
i tu et sentiràs content.

Les libel·lules vigilen
el teu son amorosit,
i mentre tu dorms et mimen,
sense despertar la nit.

Dorm petit a dalt dels núvols
hi ha una festa al firmament:
els estels fan pessigolles
a la lluna i al meu nen.

Cinta Massip

El pescador de llunes

Voldràs pescar la lluna
quan es pentini al riu.
(Les vaques de la vila
se la beuran a glops.)

Tindràs a punt la xarxa
a l’ombra d’un bedoll.
Els grills de la ribera
barrinaran la nit.

Quan hissaràs la lluna
t’espatllaràs el pit.

Miquel Desclot